La rondalla

A les terres de parla catalana, els contes populars reben sovint el nom de rondalla. La rondalla és una narració popular destinada habitualment a entretenir els infants. Combina elements realistes i quotidians amb d’altres de meravello- sos i llegendaris, i transmet un ensenyament moral.

Els personatges són arquetípics:

*bons i dolents,

però també hi intervenen éssers fantàstics com:

* els gegants, els nans, animals que parlen, etc.

El llenguatge utilitzat és planer, col·loquial i amb les característiques de la varietat dialectal de la zona. Les rondalles formen part de la narrativa tradicional de transmissió oral, és per això que acostumen a tenir unes fórmules que en remarquen l’oralitat:

Fórmules d’inici:

Això era i no era...

Hi havia una vegada...

Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...

Fórmules de final:

Catacric catacrac, conte contat conte finit.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, vet aquí que el conte ja s’ha fos.

 I si no són vius, són morts, i si no són morts són vius; i al cel mos vegem tots plegats. Amén.

NA CATALINA LLADÓ ENS FA UNA VISITA I ENS CONTA LA RONDALLA:

"N'ESTEL D'OR"